18 FESTA MODERNISTA COLONIA GÜELL

Cada any, la Colònia Güell viatja en el temps per recrear com vivien els seus habitants fa cent anys. És la Festa del Modernisme, que recupera les vestimentes, costums i comerços que, a principis de segle, marcaven el dia a dia d’aquesta colònia tèxtil situada a Santa Coloma de Cervelló.

festa modernisme slide

No hi ha res millor per entendre la història que viure-la. Per això la Festa del Modernisme de la Colònia Güell reprodueix fidelment un dia qualsevol dels seus habitants… fa cent anys. 

Els seus carrers s’omplen de teatre, música i degustacions. També es recuperen els oficis de l’època i hi ha visites guiades a la fàbrica. Tot això dins d’ un marc arquitectònic incomparable.

La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants.

Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”. Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya, la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.

La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor, reproduint el model del Vapor Vell.

El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers. El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916.

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia. En això darrer la família Güell hi va excel·lir.

festa modernista

Eusebi Güell va fer construir un nucli residencial d’alta qualitat arquitectònica i urbanística, en el que arquitectes com Gaudí, Joan Rubió i Bellver i Francesc Berenguer hi van deixar la seva empremta.

Una important dotació de serveis i d’equipaments socials va posar el poblat obrer en una situació envejable, i va acollir una mà d’obra que procedia majoritàriament del camp, sense tradició sindical ni revolucionària.

El catalanisme com a política de confluència de classes i l’acció social de l’església van ajudar a desenvolupar una mentalitat col·lectiva ben allunyada de les lluites obreres i dels grans conflictes socials, proporcionant un desenvolupament industrial assossegat i sense traumes durant més de trenta anys.

La situació descrita es va trencar irreversiblement durant la guerra civil, en que, per absència dels Güell, la fàbrica va ser col·lectivitzada pels obrers.

El 1943 la fàbrica i la Colònia van ser venudes a una altra gran família del tèxtil català, els Bertrand Serra, que van gestionar l’empresa en la seva darrera singladura fins 1973, en que va tancar la fàbrica en el marc d’un pla de reestructuració tèxtil.

L’empresa i la marca de fàbrica van tenir continuïtat en altres fàbriques del grup Bertrand.

Les cases i les terres de la finca agrícola van ser venudes als seus arrendataris i el recinte industrial fou venut a trossos a diferents industrials.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló es va fer càrrec dels serveis transformant administrativament la Colònia en un barri més del municipi.

La Colònia Güell alberga la Cripta Gaudí, un dels secrets millor guardats de l’arquitecte que l’any 2005 es va declarar Patrimoni de la Humanitat. Complementa la teva experiència modernista visitant aquesta meravella i descobrint per què es va concebre com una maqueta monumental de la Sagrada Família. Pots comprar les entrades aquí

Recorda, el 20 i 21 d’octubre tens una cita amb el passat… Hi aniràs?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s